La muntanya venerada
La muntanya venerada,
a mi em té robat el cor,
de nit parla amb l'estelada
i de dia amb el sol d'or.
Ella s'alça enorgullida,
alta i ferma sobre el pla,
perquè té tota la vida
i la força del demà.
Quan la plana sigui morta,
quan no hi resti ni un ésser viu,
la muntanya encara forta,
alçarà son cos altiu.
Lletra: Marinel·lo
Música: Sancho Marraco
Muntanyes del Canigó
Muntanyes del Canigó
fresques son i regalades,
més que més ara a l’estiu
que les aigües son gelades.
Tres mesos hi sóc estat
sens veure persona nada
sinó un trist rossinyolet
que nit i dia cantava.
Mes ara em penso que és mort,
tres dies ha que no canta.
M’ha vingut enyorament
i una cruel mala gana.
Ningú no m’entén el mal,
ningú coneix el que em mata,
sinó una nina que hi ha
que és la meva enamorada.
Un dia jo l’encontrí,
l’encontrí a punta d’alba;
al torrent de Sant Martí
l’encontrí que ensabonava.
Jo li dón el Déu-te-guard,
paraula no m’ha tornada;
jo que li torno a donar
i ella calla altre vegada.
- Jo no sé amb que compara’t,
amb el vent o amb la gelada;
te compararé amb el vent,
que cada hora fa mudança;
al dematí vent seré,
a les onze marinada;
a migdia vent de dalt
i a la tarda tramuntana
Lletra: Jacint Verdaguer
PIRINEU(de cançó d’amor i de guerra)
Pirineu, tes blanques comes
parlen a l’eternitat,
dels combats i les victòries
que escriví el nostre passat.
Front altiu de nostra terra,
amb el més encès fervor,
et proclamo dolça serra
de les serres la millor.
Pirineu, serra estimada
fins el cel aixeca el front,
perquè n’és ta serralada
la més bella d’aquest món.
Si d’aquí em treien un dia
fora tal el meu sofrir,
Pirineu, que d'enyorança
no trigaria morir.
Pirineu, dolça serra
tota plena de neu,
Pirineu.....
Lletra : Lluís Capdevila i Víctor Mora
Música : Rafel Martínez Valls
Les neus de les muntanyes… (Cançó d’Amor i de Guerra)
Les neus de les muntanyes
em diuen adéu,
les pedres de la serra
m’ho diuen també…
Trist i ben trist cantava
un caduc vell pastor
veient que n’arribava
sens trigar la tardor.
Ja mai més les muntanyes
podré tramuntar,
adéu cabana aimada,
adéu mon ramat.
Dolça jovinesa, trista recordança
lluny de mi la pena, del teu bon record.
“Pastor, vellet i trist caduc pastor,
ton cor viurà en la neu del Canigó”.
Cantava de nit i dia
l’angoixa trista
del seu bon cor.
La mort tingué pietat del seu dolor
i va tancar sos ulls amb un petó.
Posaren damunt sa fossa
una creu feta del seu bastó.
Lletra
: Lluís
Capdevila i Víctor Mora
Música
: Rafel Martínez Valls
Sobre els cims
Dalt dels cims, (bis)
imponents, (bis)
res no es sent, (bis)
sinó el vent, (bis)
res no es veu, (bis)
sinó el cel, (bis)
res no torba el cor fidel.
Amb l’esperit, (bis)
amatent, (bis)
ens anem a cercar el vent.
La ruta és dura, fins la carena,
però el coratge amunt ens mena,
dins l’huracà, nostres cantades,
deslliuraran de tot turment,
dins l’huracà nostres cantades
s'omplin de joia i de vent.
El pic s’aixeca, lluny de la terra
i ens acostem vers la claror;
neu, aire i sol, cimes amades,
en l’esplendor de l’huracà.
Vostre record, cimes amades,
en nostre cor sempre viurà.
Popular polones
Adaptació: A. Martorell
Els pics gegants
De bon matí,
quan els estels es ponen,
hem de sortir
per guanyar el pic gegant.
L’oreig és pur,
tranquil el cel clareja,
i amb pas ben dur
encetem la cançó.
Avant, avant,
que trenca l’alba;
si anem pujant
s’abaixa el cim.
Prenem la corda i el piolet;
amunt el cor, que el pic és dret.
Per passar el glaç grampons calcem
i el gran gegant per fi vencem.
Vessant d’avets
del Mont Perdut i Aneto,
vers els Posets
esguardem l’infinit.
Bells Encantats,
Peguera i Biciberri.
Cims albirats
de neu tots sou reblerts.
Cantem de cor
a la natura,
suprem amor
del muntanyenc,
lleugers correm com els isards
per llis pendís vers nostres llars.
Curulls de joia i encisats
fem un adéu als cims aimats.
Lletra: Agustí Vidal
Música: F. Amiel
Salut, sublims muntanyes
Salut, sublims muntanyes,
vosaltres que el cel toqueu,
sou belles, sou gemades,
sou gràcia, sou anhel.
El sol us coloreja,
l’aire és pur, l’aire és sa.
Correm, cerquem l’aurora
des del més alt pujolar.
Tral·larà ....
Dalt de les vostre cimes
tot és pau i repòs,
al lluny resten les viles
dels odis i els rancors.
És aquí on hom oblida
la terra i sos dolors.
Vosaltres sou la pàtria
de tots els nobles cors.
Tral·larà ....
Heus ací el puig altíssim
de front alt i seré,
per dosser el cel blavíssim,
els pins per son joier.
Oh excelsos companys!
Natura, immensitat,
cantem per les muntanyes,
cantem la llibertat.
Tral·larà ....
Himne popular
Música: I. G. Leit
Marxem amb el vent
Marxem amb el vent, del matí naixent,
marxem amb el vent, cantant gaiament.
Marxem amb el vent, fins a sol ponent,
marxem amb el vent, cantem.
Rosada perlejant i xiscle d’oranell,
cabells esborrifats i vermellor a la pell.
Marxem ....
El brot de romaní que trenques tot passant,
la font ran de camí, l’»adéu» al vianant.
Marxem ....
El riure cristal·lí que dringa al meu costat,
el goig de bell matí per dins del bosc gemat.
Marxem ....
Silencis imposants al vespre vermellós,
«dringueig» amb sons distants, amics, és el retorn,
Marxem ....
Lletra: W. Lemit
Adaptació: Joan Costa
Vella xiruca
Vella xiruca,quantes hores passades,
quanta alegria
fas reviure al meu cor,
quantes cançons
al teu compàs
foren cantades
no en resta cap record.
Pujant les muntanyes blanques de neu,
fent ruta vers el cel blau
m’has fet descobrir
la joia del bon temps
i assaborir la pau.
Popular catalana
Els adéus
És l’hora dels adéus
i ens hem de dir: adéu-siau.
Germans, dem-nos les mans,
senyal d’amor, senyal de pau.
El nostre comiat diu:
A reveure si a Déu plau
i ens estrenyem ben fort
mentre diem: Adéu-siau.
No és un adéu per sempre,
és un adéu per un instant,
el cercle refarem
i dins potser serà més gran.
El nostre comiat diu:
A reveure si a Déu plau
i ens estrenyem ben fort
mentre diem: Adéu-siau.
La llei que ens agermana en fa
més forts i ens fa més grans.
Si ens fa més bons minyons
també ens fa ser més cristians.
El nostre comiat diu:
A reveure si a Déu plau
i ens estrenyem ben fort
mentre diem: Adéu-siau.
Popular escocesa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada