El cuc i l’estrella
Un cuc de terra, un pobre cuc,
va enamorar-se d’una estrella.
Ell era ull-cluc, poruc, feixuc;
ella era hermosa a meravella.
El miserable, per atzar,
aixecà els ulls una vesprada;
a baix la terra era un fangar,
a dalt la volta era estrellada.
I entre tant d’astre pampalluc,
i entre el lluir de tanta estrella,
veié una estrella el pobre cuc
que va semblar-li la més bella.
Des d’aquella hora cada nit
fixa en el cel té la mirada,
i son ull fit, ferit, ardit,
no hi veu res més que l’estimada.
Vivint per ella el mal estruc
es va morint sense esperança,
que el pobre cuc no és més que un cuc
i ella és tan bella en llunyanança.
I en tan, radiosa i esplendent
fa son camí l’hermosa estrella,
ignorant sempre, eternament,
que hi hagi un cuc que es mor per ella.
Ai larió, ai larió
riu-te’n si vols de la cançó,
que a mi no em fa riure, no.
Boig per tu
En la terra humida escric:
"nena, estic boig per tu"
em passo els dies, esperant la nit.
Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny
servil i acabat, boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré
servil i acabat, boig per tu.
Quan no hi siguis al matí
les llàgrimes es perdran
entre la pluja, que caurà avui.
Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat, boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré
servil i acabat, boig per tu.
servil i acabat, boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré
servil i acabat, boig per tu.
servil i acabat, boig per tu.
Sau (Pep Sala, Carles Sabater, Joan Capdevila) 1990
La força de viure
A força de viure, estimo la vida
ja que ella m’ha estat una bona amiga,
m’ha portat paranys, també alegries,
he vist néixer el sol i acabar-se el dia.
A força de viure, he estimat la vida
a cops he plorat, d’altres m’ha fer riure,
he cantat cançons, he llegit molts llibres
i en ella he trobat dolls de poesia.
A força de viure, he trobat l’Amor
en el caminar, per aquesta vida,
amb molta d’il·lusió he escrit poesies
i fent somriure el cor, donant aire als llibres.
A força de viure, ara em sento lliure
ja puc alçar el vol, amb ales de somnis
i escriure amb delit, contes i poesies
perquè tot ha estat.... per la força de viure.
Lletra: Mª Roser Llopart Trias
La pedreta
Tinc una pedreta blanca
sobre el palmell de la mà.
Que coses deuria dir-me,
si entengués el seu parlar!
Deu sentir-se forastera
entre els terrossos del camp;
potser ve de roques altes
destrossades per un llamp,
i les aigües de neu fosa
l’han arrossegada aquí.
No sé si per ells és vida,
haver-se trobat amb mi.
Per mi, és una trobada
que no sé com valorar.
La veig tan polida i neta ...
No la gosaré llençar.
La fugida
M’exilio a la llotja
d’un trajecte solitari.
Espero en una andana rònega
el tren impetuós
que em port rabent
allà on el somni és possible.
Sento el dolor de l’adéu
i el vertigen de la distància.
No vull que em reteu honors
ara que he decidit marxar
de casa i cercar aixopluc
sota el cel de l’imaginari.
Madrigal a la vida
No saps que el laberint és el camí?
I tu t'entestes a voler-ne sortir.
Ho han provat Borges, Duch i el nostre Espriu.
I és només caminant
que la vida s'escriu
i és el teu mentrestant
i el teu ara i aquí.
Que el millor temps vital és el gerundi,
fes que l'olor del bosc de ple t'inundi.
No has de témer trigar
a trobar la sortida:
és dins el laberint
on només hi ha la vida.
Les gotes d'aigua
(Aquesta cançó ha estat adoptada com a himne pels espeleòlegs)
Tot saltant, saltant
tot dringant, dringant
van les gotes d’aigua
salmodiant un cant;
de l’estalactita
lentes van caient,
i en l’estalagmita
moren dolçament.
Molt d’espai, d’espai
sens parar-se maig
van cantant les gotes
un dolcíssim cant;
cant tot ell misteri
que de dia i nit,
amb veus de salteri
canta l’infinit.
Al brollar del mur
de l’avenc obscur,
vibren les campanes
del cristall més pur;
campanes sonores
que amb dring mermat,
van cantant les hores
de l’Eternitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada