1. Si n’hi havia un burriquet
que no vol llaurar mai dret,
que no vol llaurar mai dret.
- Que vingui el gos, gosset,
i que bordi el burriquet!
- El gos, gosset, no vol bordar,
el burriquet no vol llaurar.
2. Si n’hi havia...
- Que vingui el bastonet
i que pegui el gos, gosset!
- El bastonet no vol pegar,
el gos, gosset, no vol bordar,
el burriquet no vol llaurar.
3. Si n’hi havia...
- Que vingui el foc, foquet,
i que cremi el bastonet!
- El foc, foquet, no vol cremar,
el bastonet no vol pegar,
el gos, gosset, no vol bordar,
el burriquet no vol llaurar.
4. Si n’hi havia...
- Que vingui el riu, riuet,
i que apagui el foc, foquet!
- El riu, riuet, no vol apagar,
el foc, foquet, no vol cremar,
el bastonet no vol pegar,
el gos, gosset, no vol bordar,
el burriquet no vol llaurar.
5. Si n’hi havia...
- Que vingui el sol, solet,
i que assequi el riu, riuet!
- El sol, solet, no vol assecar,
el riu, riuet, no vol apagar,
el foc, foquet, no vol cremar,
el bastonet no vol pegar,
el gos, gosset, no vol bordar,
el burriquet no vol llaurar.
6. Si n’hi havia...
- Que vingui el nuvolet,
i que tapi el sol, solet!
- El nuvolet no vol tapar,
i que assequi el riu, riuet!
el sol, solet, no vol assecar,
el riu, riuet, no vol apagar,
el foc, foquet, no vol cremar,
el bastonet no vol pegar,
el gos, gosset, no vol bordar,
el burriquet no vol llaurar.
7. Si n’hi havia...
- Que vingui el vent, ventet,
i que bufi el nuvolet!
- El vent, ventet, ja vol bufar;
el nuvolet ja vol tapar;
el sol, solet, ja vol assecar;
el riu, riuet, ja vol apagar;
el foc, foquet, ja vol cremar;
el bastonet ja vol pegar;
el gos, gosset, ja vol bordar;
el burriquet ja vol llaurar.
Si n’hi havia un burriquet
que no vol llaurar mai dret,
que no vol llaurar mai dret.
Popular
El cavallet de cartró
No hi ha mon cavallet, bon minyó,
com el meu cavallet que és de cartró. (bis)
Té la crina estarrufada,
l’orelleta i el pèl roig;
no renilla ni s’enfada,
no s’espanta ni fa el boig.
Mossegar, mai de la vida!
Tirar cosses, això mai!
Quan l’agafo per la brida
segueix dòcil com un xai.
No hi ha mon cavallet, bon minyó,
com el meu cavallet que és de cartró. (bis)
L’altra tarda jo hi jugava,
fent-lo córrer massa fort;
una roda li va caure
i ara el pobre va de tort.
Com que m’agrada i és jove,
jo vaig a dur-lo a cal ferrer;
ell que tants cavalls adoba,
que m’adobi el meu també.
No hi ha mon cavallet, bon minyó,
com el meu cavallet que és de cartró. (bis)
Apel·les Mestres, 1909
El general Bum Bum
Companyia !
El general Bum Bum quan se'n va a la guerra
davant dels seus soldats fa tremolar la terra,
damunt del seu cavall, galopa que galopa,
damunt del seu cavall, galopa amunt i avall.
El cavall és de cartró, aparteu les criatures,
el cavall és de cartró, que no es cansa ni té por.
Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.
El general Bum Bum quan es treu l'espasa
espanta els enemics i fins la gent de casa,
quan ell té el braç alçat, tremola que tremola,
quan ell té el braç alçat, tremola el veïnat.
Que és de fusta tal com cal, aparteu les criatures,
que és de fusta tal com cal, perquè així no es pot fer mal.
Rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra,
rampataplam tereré, patapim patapum
se'n va a la guerra el general Bum Bum.
Lletra i música d'aquesta versió: J. Llongueras. / La Trinca
El rei de la Serdenya
Era el rei de la Sardenya
i en feia molta de por,
va voler a fer la guerra
a tots els moros del món.
Ra-ta-plam-pum pel darrere
ra-ta-plam-pum pel davant.
Vuit pagesos dels més totxos
eren els seus batalló,
I per tota artillera
quatre canons de cartró.
Ra-ta-plam-pum pel darrere
ra-ta-plam-pum pel davant.
Se'n va a presentar batalla
amb el seu gran batalló,
quatre escopetes de canya
i una capsa de pistons.
Ra-ta-plam-pum pel darrere
ra-ta-plam-pum pel davant.
Quan són dalt de la muntanya,
ai! Déu meu que és gran el món.
El primer moro que veuen,
arrenquen a corre avall.
Ra-ta-plam-pum pel darrere
ra-ta-plam-pum pel davant.
Ra-ta-plam-pum pel darrere
ra-ta-plam-pum pel davant.
Popular
Un moix dalt de sa teulada
(popular mallorquina)
Jo n’he vist un moix dalt de sa teulada,
qui en sa boca duia una sobrassada,
Jo li vaig dir: – Moix, dóna’m un bocí,
-Fe’t ses mil banyetes! Jo no en tenc per mi!
Jo n’he vist un moix dalt d’un finestró,
qui en sa boca duia un botifarró,
Jo li vaig dir: – Moix, dóna’m un bocí,
Fe’t ses mil banyetes! Jo no en tenc per mi!
Popular
Un senyor damunt d'un ruc
(popular mallorquina)
Un senyor damunt un ruc
Un senyor damunt un ruc
damunt un ruc
damunt un ruc.
Es ruc va caure, va llenegar
hi havia aigo, se va sollar
i es senyor deia, per tot arreu,
qui no vol caure
qui no vol caure
que vagi a peu.
Es ruc va caure, d'un tropissó,
per ses orelles, saltà ets senyor,
llavores deia, amb es front blau,
no basta sebre,
no basta sebre
quan s'ase cau.
Popular
Lo
tio Pep se’n va a Muro
Lo
tio Pep se'n va a Muro, tio Pep;
lo tio Pep se'n va a Muro, tio
Pep:
De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio
Pep...
De Muro què em portarà, Tio Pep? Tio Pep, tio Pep, tio
Pep...
Una tartana i un burro, tio Pep;
una tartana i
un burro, tio Pep,
per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio
Pep, tio Pep...
Per a anar a passejar, tio Pep, tio Pep, tio
Pep, tio Pep...
El tio Pep ja té el burro, tio Pep;
el
tio Pep ja té el burro, tio Pep,
que molts quinzets li ha
costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Que molts quinzets
li ha costat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I tota
la gent de Muro, tio Pep;
i tota la gent de Muro, tio Pep,
diuen
que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
Diuen
que l'han enredrat, tio Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El
ruc li ha dat tres pataes, tio Pep;
el ruc li ha dat tres
pataes, tio Pep,
i l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio
Pep, tio Pep...
I l'han dut a l'hospital, tio Pep, tio Pep, tio
Pep, tio Pep...
Té tres costelles trencaes, tio Pep;
té
tres costelles trencaes, tio Pep,
i tot lo cos li fa mal, tio
Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
I tot lo cos li fa mal, tio
Pep, tio Pep, tio Pep, tio Pep...
El tio Pep torna a Muro,
tio Pep...
Popular del país valencià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada