El canó de Palamós
El Canó de Palamós ben mirat que n'és d'hermós
Ja fa temps que està callat
Ja fa temps que em mira el mar, amb el ventre rovellat
Quatre rodes i un forat
Ja fa temps que està callat
Ja fa temps que em mira el mar, amb el ventre rovellat
Quatre rodes i un forat
De la boca del Canó només surten els records
De les guerres d'aquell temps
Quan la gent de l'Empordà, de la Selva i el Vallès
Es mataven per no res
De les guerres d'aquell temps
Quan la gent de l'Empordà, de la Selva i el Vallès
Es mataven per no res
Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món
I la gent de tot arreu
No més guerres ni més morts
No més bombes ni més foc
I la gent de tot arreu
No més guerres ni més morts
No més bombes ni més foc
Sóc el Canó de Palamós
Si els canons de tot el món fossin com el vell canó
Que tranquil està dormint
Blancs i negres dins el cor portarien una flor
La rosa de Jericó
Que tranquil està dormint
Blancs i negres dins el cor portarien una flor
La rosa de Jericó
Escolteu la seva veu, oh canons de tot el món
I la gent de tot arreu
No més guerres ni més morts
No més bombes ni més foc
Sóc el Canó de Palamós
I la gent de tot arreu
No més guerres ni més morts
No més bombes ni més foc
Sóc el Canó de Palamós
Josep Lluís Ortega Monasterio
El llop de mar
Amb setanta anys a l'esquena
la pipa sempre a flor de llavi
contemplant la nit serena
vora la mar s'hi passeja un avi.
Tota la vida gronxat per les ones
amb so basto caminant a l'atzar
contemplant la nit serena
es passeja un llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana
inflaven les veles d'un vell bergantí
jove i aferrat al pal de messana
cridava ben fort, el mar es per mi!
Ara que ja es vell, al vespre no marxa
ja no va a la pesca, ja no te companys
només va a passeig i enyora la xarxa
camina feixuc, pel pes de tants anys.
Ramon Carreras
El meu avi
El meu avi va anar a Cuba
a bordo del "Català"
el millor barco de guerra
de la flota d'ultramar.
El timoner i el nostramo
i catorze mariners,
eren nascuts a Calella
eren nascuts, a Palafrugell.
Quan el "Català" sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar (solien cantar)
Visca Catalunya, Visca el "Català" !
Arribaren temps de guerra
de perfídies i traïcions
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons
els mariners de Calella
i el meu avi en mig de tots
varen morir a coberta
(varen a morir) al peu del canó.
Quan el "Català", sortia a la mar
cridava el meu avi:
apa nois que es tard!.
Però els valents de bordo
no varen tornar (no varen tornar)
tingueren la culpa, els americans.
Quan el "Català", sortia a la mar
els nois de Calella
feien un cremat
mans a la guitarra
solien cantar (solien cantar)
Visca Catalunya, Visca el "Català" !
Josep Lluís Ortega Monasterio
La barca xica
Amb l'esclop d'un pescador
M'he fet una barca xica
D'un llapis el pal major
I la vela més bonica
D'un retall de mocador.
Els rems els he fet tallar
Dels boixets d'una puntaire
I, per poder-la ancorar,
Un ham que no pesi gaire
Lligat amb fil de pescar.
Amb l'ala d'un papalló
I una agulla de pinassa
Faig la canya i el timó
Per si cas hi ha maregassa
No es posi gens al gairó.
La xarxa la fa un follet
Amb tela de mosquitera
Que jo conec un indret
Per quan sortí de pesquera
A on només hi ha xanquet.
La meva barca és així,
Petita com una engruna
I quan solqui el blau marí
Tindrà la llum de la lluna
Il·luminant-li el camí.
I el dia que arribi a port
Carregat de proa a popa
Vela inflada i remant fort
Tot el poble farà tropa
pregonant la meva sort
Tothom dirà: Déu n’hi do
Tanta pesca no s’explica
Tres unces del peix millor
Amb una barca tan xica
Com l’esclop d’un pescador
J. M. Roglan
La bella Lola
Despues de un año de no ver tierra
porque la guerra me lo impidió
llegué al puerto donde se hallaba
la que adoraba mi corazón.
Ay que placer sentía yo,
cuando en la playa
sacó el pañuelo y me saludó
pero despues se acercó a mi
me dio un abrazo
y en aquel lazo
creí morir.
Cuando en la playa
la bella Lola,
su larga cola,
luciendo va,
los marineros se vuelven locos,
y hasta el piloto
pierde el compás.
Ay que placer sentía yo,
cuando en la playa
sacó el pañuelo y me saludó
pero despues se acercó a mi
me dio un abrazo
y en aquel lazo
creí morir.
La cubanita lloraba triste
de veras sola y en alta mar
y el marinero la consolaba
no llores Lola
no te has de ahogar.
Ay que placer sentía yo,
cuando en la playa
sacó el pañuelo y me saludó
pero despues se acercó a mi
me dio un abrazo
y en aquel lazo
creí morir.
Popular
A un poble de pescadors
entre el mar i la muntanya
una mare al seu fill
l’inculcà que fóra frare.
A dalt d’un vell monestir
un jove amb hàbit de frare
tot contemplant el blau mar,
tot contemplant el blau mar,
així a sa mare li parlà:
Mare, vull ser pescador
no m’ho privis dolça mare
ja sé amb quanta buidor
et deixà la mort del pare.
Mare, vull ser pescador
vull ser pescador i no frare
que sóc fill de pescador
i malgrat el teu dolor
jo tinc les venes salades.
Mare vull fer-me a la mar.
Mare vull fer-me a la mar
i que em bressin les onades.
A un poble de pescadors
davant la Verge del Carme
prega una mare amb fervor
veient la mar abrivada.
Prega que torni el seu fill
que marxà amb la mar en calma
i mentre resa plorant
en aquell precís instant
torna el fill i així li parla:
Mare, vull ser pescador
no m’ho privis dolça mare
ja sé amb quanta buidor
et deixà la mort del pare.
Mare, vull ser pescador
vull ser pescador i no frare
que sóc fill de pescador
i malgrat el teu dolor
jo tinc les venes salades.
Mare vull fer me a la mar.
Mare vull fer-me a la mar
i que em bressin les onades
Mare, vull ser pescador.
Antònia Vilàs Ferràndiz
Mariner de terra endins
Vaig conèixer un vell pastor
que ses ovelles manava
cada jorn de sol a sol
i amb la flauta acompanyat,
eixa tonada cantava,
eixa tonada cantava:
Com serà el mar,
serà blau i gran com diuen
serà veritat que de nit
es com de plata?
Tothom que el veu,
es queda ple d'enyorança
diguem tu sol,
que vens d'una altre contrada
has vist el mar?
Tota la vida he viscut,
aquí del pla a la Muntanya
i fer diners no he pogut
per veure la costa llunyana
sé que hi ha un mediterrà
que en te l'encís de donzella
sé que hi ha barcos de vela,
sé que hi ha mar a Calella,
on les ones van i venen
al compàs de l'havanera.
Però jo mai no he vist el mar...
Lletra: Narcisa Oliver
Música: Josep Bastons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada